El joc és un aprenentatge. Amb el joc el nen pot aprendre per exemple a tolerar la frustració. Si no guanyes una partida pots guanyar la propera, si la torre es destrueix pots construir una de nova, etc.... El més important és gaudir del joc i no només guanyar. Unes vegades es pot perdre i unes altres guanyar. Al cap i a la fi, la vida és un joc. Jugar, al igual que viure, és arriscar-se a guanyar unes vegades i perdre unes altres. La incertesa de qui guanyarà la partida la tenim també a la vida, mai no tenim la certesa de si les coses sortiran o no com nosaltres volem.
Els jocs van canviant a mesura que els nens creixen i tenen noves preocupacions i interessos. El joc els ajuda a comprendre i estructurar el món.
Si ens aturem i observem el joc espontani dels nostres fills podrem observar què els hi preocupa. Els nens expressen el que pensen i senten mitjançant el joc. Observar quin personatge tria i com desenvolupa la història del joc ens dona molta informació del moment en el que està. Els nens potser no poden expressar verbalment què els hi preocupa, però el seu joc és una bona eina d’informació. Observant el joc podem veure com el nen veu i interpreta el mon i també com li agradaria que fos.
Al joc qui mana és el nen, el nen ha de triar el tipus de joc que li ve de gust a cada moment i els pares hem de deixar temps lliure als nostres fills perquè puguin gaudir del joc, del seu joc, del seu temps. Els pares no han de corregir el joc del nen ni insistir en aspectes com amb què ni a què han de jugar els fills. Quan el joc és dirigit o es converteix en una obligació deixa de ser creatiu i productiu, i per tant deixa de ser terapèutic.
Quan la petita Aina de 4 anys es va assabentar que la seva mare estava embarassada va començar a fer-se pipi a sobre, a caminar a quatre grapes, a negar-se a menjar res que no fossin farinetes i en definitiva a convertir-se en un bebè. La mare al principi no entenia l’Aina, però la va deixar fer. Passats uns mesos, la nena va deixar de fer de bebè per passar a jugar a ser la mama de la seva nina. Ella mateixa amb el seu joc va poder preparar-se per acceptar la nova situació familiar.
Quan el joc d’un nen és molt repetitiu cal observar amb cura. La repetició ens pot indicar que encara no ha resolt el problema i continua buscant la solució. Si el joc és molt repetitiu i mecànic, amb poca capacitat productiva o creativa, potser seria interessant consultar un especialista i més quan els pares estan preocupats per altres aspectes del desenvolupament del seu fill.
Escribir comentario